Viquilletra 2016-17

Llistat obres

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Obres

Aquestes són les obres que actualment s'estan llegint a la Viquilletra. Podeu treballar-ne una de la llista o afegir-ne de noves.

Nota: Les obres apareixen ordenades alfabèticament per la primera lletra del títol (encara que comenci per un article apostrofat).


CARTA DE CAPITÀ ROBERT WALTON A DR. FRANKENSTEIN


Estimat capità Robert Walton,

En aquest dia com el que és avui, tinc la sensació que el món em cau a sobre, sento que em fallen les meves pròpies forces i que inclús m’he fallat a mi mateix. Avui és un dia gris i trist, i no vull sortir de casa. Sento que he comès un gran error gràcies a la meva ignorància i el meu egoísme. Estic desolat i ple d’amargura, em penedeixo completament dels meus recents actes i per això t’escric.

Desde que vaig començar a estudiar, tenia una gran curiositat envers la vida dels éssers i el seu comportament, com tu saps bastant bé. El que vull intentar confessar es que, vaig començar a experimentar amb la vida d’un ésser creat a partir d’altres difunts i el resultat va ser nefast.

Jo, el doctor Víctor Frankenstein, he donat la vida a un autèntic monstre. Ha sigut creat per mi, órgan a órgan, ós a ós, membre per membre… I gràcies a el meu desitg egoísta, el meu propi desitg s’ha tornat en contra meva. Quan va adoptar la seva nova i primera vida, ell no sabía res però, sorprenentment, va anant aprenent coses ràpidament i ara estic bastant aterrat per el seu coneixement adquirit.

Sincerament vaig començar a crear aquest monstre per no sentir el que era aquell buit que emplenaba la meva ànima. Ara aquest buit el fa el meu sentiment de terror i desolament. No tinc cap esperança a que la meva creació, el monstre, em perdoni per cometre l’error de donar a llum la seva vida ja que ha sigut molt miserable, crec que no li he fet una postura paterna bona de la que aprendre i evolucionar com a ser viu. Volia desafiar al mismísim Déu, que sigui present de que un humà podia crear un ésser viu sense tenir cap poder a les mans més que els coneixements de un científic una mica boig.

Sent franc, realment sé que no li he donat cap tipus d’afecte. Sempre he intentat evitar-lo ja que tenia por del que ell pot ser capaç de fer. En realitat mai li he donat cap tipus d’atenció i crec que tot el que he fet, el meus actes i pensaments ha fet augmentar la ràbia que té per els éssers vius. Sento que el meu pitjor error va ser quan el monstre em va demanar que li fes un altre criatura per poder fer-li companyia i en aquell mateix moment em va sortir negar-li el seu desitg. Ara per ara, penso que tampoc estaria malament haver-li donat un company per a què es pogués expressar i així hauria evitat que es possés en contra de tots. No sé si ara fabricar-li de nou un company per a què aprecii el meu gest solemne i em perdoni per no donar-li afecte, però d’altra banda, crec també que és massa tard per això i encara que li fés un nou amic, o company, no perdonaria el mal que li he fet.

Ets la meva única esperança, senyor capità Robert Walton, estic molt frustrat i ja no sé si intentar treure’m la vida per expulsar aquest sentiment de culpabilitat, però sé que no puc seguir així. Tinc molt por de la meva pròpia creació i del que es capaç de fer, vull perdre’l de vista per a tota la vida, no vull seguir mirant cada dia al meu pitjor error. Per altra banda, tinc por de que la meva criatura em prengui la meva pròpia vida com a una espècie de venjança o alguna cosa per l’estil.

Si us plau, capità Robert Walton, ets l’únic que pot entendre’m, ja que penses molt semblant a mi. Et necessito més que mai, no sé que fer, els meus dies son molt llargs i tristos, ja no tinc motiu per viure, he comès el pitjor error de la meva vida. No he menjat ni he dormit en molts dies, estic tota la setmana al llit sense poder llevarme.

Si us plau, contesta’m el més aviat possible, necessito la teva ajuda i no sé si podré aguantar molt més. Contacta amb mi en la mateixa direcció que aquesta carta. Sé que no és la direcció de la meva casa, però tinc molt de por ja que potser la meva criatura hagi après a llegir i no vull que ell llegeixi això i s’ho prengui a pitjor per parlar amb un extern del meu propi problema.